Desdramatitzant l'evola

-La malaltia ha augmentat el seu ressò mediàtic des de l’entrada a occident.
-Representa una part reduïda de les causes de mortalitat al tercer món.
-La VRC 207 podria ser la primera cura.

L’evola va aparèixer al 1976 a Sudan del Sud, concretament a la regió d’Nzara, localitzada al sud del mateix país. També a la República Democràtica del Congo, a la zona coneguda com el riu Evola, que dóna nom al virus. El virus de l’evola pertany a la família dels virus Filoviridae, o el que és el mateix, al tipus de virus que es caracteritzen per la infecció majoritàriament en primats , encara que també en altres mamífers ja que infecta l'àcid ribonucleic de les cèl·lules. La transmissió es va dur a terme a través dels ratpenats de la fruita, mamífers que habiten a aquest territori fluvial i que van actuar com a vectors infecciosos.

Entre 1976 i 2012 el virus ha matat 1.590 persones als territoris de Sudan, Sudan del Sud, República Democràtica del Congo, Congo, Costa d’Ivori, Gabon, Uganda i Sud Àfrica, segons dades de l’OMS.

Podeu consultar a la web de l'OMS aquest mapa interactiu

Últim brot

Però no ha estat fins el 23 de març de 2014 que l’evola va arribar a Guinea i es va establir a la zona on ha esdevingut realment mortal, l’Àfrica occidental. Liberia confirmava el primer símptoma d’aquest virus al país i el 25 de maig, seria Sierra Leona qui anunciaria que el brot havia arribat al país. Finalment, el 27 de juliol seria Nigèria qui anunciaria els primers casos d’evola al seu territori i el 30 d’agost el virus es manifestaria per primer cop al Senegal.

Posteriorment, Senegal anunciaria el dia 17 d’octubre la fi del brot viral, i tres dies mes tard ho anunciaria Nigèria. La causa de la propagació del virus va ser un nadó que just néixer va mostrar símptomes febrils i vòmits, fets que no van causar revolt, donat que són fets diaris al continent africà. Els seu naixement va produir-se el 2 de desembre de 2013, data que s’utilitza com a punt de partida de la propagació del virus. El nen moriria quatre dies després, i la seva mare ho faria en catorze.

Fins ara, deixant de banda el cas que va acabar amb la vida del sacerdot Manuel García Viejo , l’únic mort a l’estat espanyol, i les tres defuncions que l’evola ha causat als Estats Units, el virus ha causat a l’Àfrica la mort d’un total de 4.546 persones durant aquest 2014, segons les dades de l’OMS. Aquesta és una xifra sorprenent ja que en un any, el nombre de víctimes ha estat ampliat de forma molt superior a les defuncions que l’evola havia causat al llarg dels 36 anys previs. Els països més afectats han estat Sierra Leona, Guinea i Libèria, països que no semblen tenir una solució per acabar amb el virus ni una data on aquest pugui desaparèixer.

Repercusió de l'ebola, imatge de Forbes (No actualitzada)

Però és realment tan greu l'evola?

Tot i les conseqüències que ha generat el virus de l’evola, els resultats demostren que existeixen malalties molt més greus, amb xifres a la ma. Com a mínim, es coneixen sis malalties amb un impacte més gran i significatiu. No són malalties necessàriament mortals, però a l’Africa i en altres països empobrits generen greus conseqüències en la població i tenen un abast més gran. Parlem de l’VIH, la malària, el dengue, la febre Chikungunya, la poliomielitis i el coronavirus. Aquestes malalties són destacades a Estadístiques sanitàries mundials del 2014, amb dades rellevants fins aquest any, a diferència de l'evola.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el VIH s’ha cobrat fins avui més de 36 milions de vides, 35’4 milions de persones infectades a tot el món el 2012. Tot i que s’han realitzat importants avenços en la seva prevenció, 1’6 milions de persones moren cada any a causa del VIH, segons Metges sense Fronteres. La segona causa mundial de mortalitat és la tuberculosi segons dades de l’OMS, causada per un agent infecciós després del VIH. Al 2012, 8’6 milions de persones van emmalaltir de tuberculosi i 1’3 milions van morir per aquesta causa. Més del 90% de les morts van tenir lloc en països d’ingressos baixos i mitjans.

Com protegir-se de l'evola

Existeixen altres malalties relacionades amb els paràsits que es transmeten per la picada de mosquits infectats. Parlem de la malària, el dengue o la febre chikungunya.

La malària és una malaltia potencialment mortal causada per paràsits que es transmeten per la picada de mosquits infectats. El 2012, segons les dades de l’OMS, es van produir 207 milions de, que van causar prop de 627.000 morts, amb un marge d’incertesa que oscil.la entre 473.000 i 789.000; sobretot en nens africans: cada minut mor un nen africà a causa de la malària, una malaltia prevenible i curable. Per altra banda, el dengue el 2013 va ser un dels anys més epidèmics de la historia del continent americà, amb més de 2’3 milers de casos, 37.705 casos greus i 1.289 morts.

Malalties no transmissibles

Així doncs, podem observar que existeixen una gran quantitat d’altres malalties o virus que generen fins i tot més casos o morts que el virus del Evola. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la primera causa de morts en el món són les malalties cardiovasculars, amb 17’5 milions de morts el 2012; es a dir, 3 de cada 10. En 2012, les malalties no transmissibles van causar casi el 68% de les morts en el món. Les malalties transmissibles com l’evola, maternes, perinatals i relacionades amb la nutrició van causar un conjunt del 23% de les morts en el món, i els traumatismes, un 9%.

Els mitjans alimenten l'alarmisme

L'evola ha rebut una gran atenció, amb un tractament molt qüestionat en molts mitjans de comunicació d'àmbit estatal. L'atenció la rep ara que el brot ha arribat al primer món, principalment, i des de que ha augmentat considerablement el nombre de víctimes per la seva última onada. Abans d'aquest increment d'abast de la malaltia, no era un dels problemes principals ni per l'OMS, ja que no figurava dintre el panorama mundial de les Estadístiques sanitàries mundials del 2014, amb dades rellevants fins l'any 2014.

Imatge d'una repatriació causada per evola als EUA

Gran part dels experts coincideixen, però, en assenyalar que el tractament que han fet els mitjans de comunicació de l’evola ha estat excessiu i que només ha contribuït al nerviosisme. En aquesta línia Patricia Yoder Wise, assenyala en un article a la revista The Journal of Continuing Education in Nursing que cal crear consciència en els mitjans que comunicació sobre una informació responsable. Patricia escriu a Blame Free! The need for responsible media about ebola que l’alarmisme dels mitjans és contraproduent. Alerta que “ara no cal buscar culpables sinó explicar com la societat pot ajudar a l’hora de solucionar la crisi de l’evola”. La prestigiosa infermera nord-americana demana als mitjans que expliquin els problemes reals de la malaltia, com protegir-se o el tractament, però que deixin de buscar culpables o convertir-ho en un espectacle.

Reforça aquesta idea l’article de Paolo Bonfanti Ebola: What have we learned? on s’explica la dificultat d’un brot als Estats Units, aplicable a qualsevol país occidental. Bonfanti argumenta

que les circumstàncies que han ajudat a la propagació de l’últim brot , també el més letal, a l’Africa Occidental no es donen als països desenvolupats. Hi ha consens en assenyalar que els brots es donen, en gran part, per la males infraestructures dels països on més freqüent és l’evola que sí estan ben implantades als països del primer món. Amb dades del Nation Master a la ma, a l'Estat espanyol hi ha 3,8 llits d'hospital per cada mil persones, una xifra semblant als EUA. Lluny dels 20 de països petits com Mònaco (un cas excepcional), però lluny també d'un dels països més castigats per l'evola, com Libèria, que en compta amb 1'65.

Manca, però, informació precisa de com prevenir i tractar la malaltia encara estats com els EUA o Espanya i en aquest sentit reclamen infermeres com Patricia Yoder. A nivell internacional, s'apunta que mentre sí que disposem d'infraestructures per evitar un brot d'evola, el tractament informatiu que se n'ha fet ha estat contraproduent, malgrat tenir recursos per parlar-ne amb menys teatralitat i més rigor.

En una línia semblant s’apunta des de Catalunya, des de l’observatori crític de mitjans Media.cat, amb l'afegitó d'un problema de protocol que hagi pogut succeir a l'Estat espanyol, a diferència del que es suposa dels Estats Units. L'observatori català, amb aquesta justificació que, sí es crític una gestió opaca de les institucions, però també es reclama més informació sobre maneres d'evitar la malaltia. Afegeix a demanar més informació de com prevenir la malaltia, escoltar les veus de les treballadores de l'hospital que critiquen la manca de preparació i formació per tractar l'evola.

La gestió de les institucions ha estat opaca

Però en la línia de desdramatitzar l'abast de l'evola recull les paraules de l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic Antoni Trilla, que assenyala que és impossible un contagi en cadena, per la idiosincràsia de l'evola. L'associació catalana Justícia i Pau critica que, a banda, de tenir més infraestructures per tractar la malaltia han rebut molt més ressò els casos als països occidentals, ja que fins ara la situació de l'evola havia estat silenciada. Malgrat això, aquest ressò, com apuntàvem a partir dels experts, on hi ha consens, i observatoris de mitjans, ha estat contraproduent. 

Cerca de fàrmacs: el cas del VCR 207

Pel que fa la cerca de fàrmacs per la malaltia, no ens ha de sorprendre que s'intensifiqui ara que ha entrat, també, en el focus dels països desenvolupats. La inversió en PIB per càpita en sanitat del Canada, un dels països on s'investiga la cura és de 5.741 US$, mentre que a un país tradicionalment afectat com l'evola com Sierra Leone no arriba als 100. També s'està investigant a Europa. La Associació Europea de la Industria Farmacéutica innovadora (EFPIA), va anunciar el llançament del programa 'Ebola+' que comptarà amb un pressupost de 280 milions d'euros.

Proves del fàrmac

En aquests moments ja s'estudia amb un fàrmac nou, i s'està començant a provar en humans, les proves van tenir bons resultats segons va revelar el passat 27 de novembre un grup de científics a la pàgina web New England Journal of Medicine Les proves amb micos havien tingut èxit. Segons els especialistes, les participants de l'assaig van tolerar bé la nova vacuna i els seus sistemes immunes van reaccionar de manera positiva en les primeres proves.

La vacuna, coneguda amb el nom VRC 207, va ser desenvolupada per l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID) al costat del laboratori GlaxoSmithKline. Les proves realitzades amb micos van ser reeixides. Estava previst que els estudis en humans es realitzessin més endavant, però van ser anticipats després de l'esclat del brot d'evola a Àfrica occidental.

Podem concloure, per tant, que probablement l’evola tindrà una cura, almenys als països desenvolupats, degut a l’evolució dels fàrmacs. Faltarà veure, però, si serà accessible també als països on més ha afectat numèricament la malaltia i quina accessibilitat tindrà.